teatre ORÍGENS: es creu que l’origen del teatre estaria a les graderies que, a l’aire lliure, existien annexes als palaus minoics de Cnossos i Festos, enfront d’una plaça en la qual es celebrarien cerimònies i espectacles de tipus religiós i festius. TEATRE GREC. EDIFICI. Els edificis teatrals més primitius es composaven d’unes estructures de fusta . Els teatres estables de pedra només es van fer a partir del s.IVa.c, essent el millor conservat el d’Epidaure. El teatre grec estava composat per: GRADERIA: ( θέατρον/ cavea “theatrum> teatre”) lloc destinat als espectadors. Acostumava a situar-se a les vessants d’una colina. A Atenes la primera fila estava reservada a funcionaris i sacerdots.De la mateixa manera, aRoma les primeres grades al costat de l’orquestra es reservaven als senadorsi a l‘emperador. La cavea es dividia davall a dalt en ima, media i summa separades per els praecinctiones Diazoma: passadís ample que dividia en dos cossos l’auditori excavat en semicercle excavat a la colina. Roma, praecinctiones : passadissos de circulació que es comunicaven entre sí per escales radials que distribueixen la graderia en CUNEI ORQUESTRA: ( ὀρχήστρα: orchestra> orquestra) espai circular situat entre la primera fila d’espectadors i l’escena; estava reservada al cor. S’hi accedia per unes portes laterals (πάροδοι: párodos) i al mig hi havia un altar per a Dionís.Els romans reduirien l’orquestra a un semicercle. ESCENA: (σκηνή: scaena> escena) situada darrera del prosceni, tancant-lo per darrera i pels costats. Als primitius teatres de fusta era una barraca de tela i fusta on els actors es canviaven. Als teatres de pedra era una construcció de diversos pisos que representava la façana d’un palau o d’un temple.A Roma es va eixamplarl’escena que es va transformar en veure’s recolzada, també, per un edifici d’aspecte palacial en el qual s’obre una porta principal VALVA REGIA i dues laterals VALVAE HOSPITALIUM. La tarima de l’escena es cobreix amb un sostre que va des d’aquest edifici fins al proscaenium: prosceni. Les ales de l’escenari parascaenia es transformen en galeries abovedades confornicationes. ACTORS I MEMBRES DEL COR Els actors i membres dels cors eren sempre homes tant a Grècia com a Roma. Tots duien màscares ( πρόσωπον/personae) excepte el auletes/ tibicines > flautistes. Les màscares cobrien tota la part davantera del cap i duien perruques pegades. El vestuari era més pobre a Grècia que a Roma: els grecs vestien ambtúnica amb mànigues, les de latragèdia eren més luxoses que les de la comèdia.. A Roma, aquests elements proporcionaven al públic una informació afegida: el color de la màscara : fosc: home, clar: dona perruca: rossa: jove; pèl-roja: pillastres i paràsits; cabellera llarga: soldats; calbs: alcavots. roba: blanc: ancians; vistosos colors: joves; púrpura: rics; roig: pobres; groc: prostitutes. Ala tragèdia els actors portaven sabates de taló: coturns. ORGANITZACIÓ I REPRESENTACIÓ TEATRAL. Va ser el tirà Pisístrat qui va instituir la festa de les Grans Dionísies on es van començar a representar les tragèdies i drames satírics a partir del 535ac. Més tard al 485ac van començar les representacions de comèdia. L’organització de les representacions estava a càrrec de l’Estat: l’arcont epònim s’encarregava de les tragèdies i dels drames satírics; l’arcont basileus, de les comèdies. Les representacions adoptaven la forma de concurs: cada comediògraf només presentava una comèdia. L’autor tràgic havia de presentar una trilogia ( tres obres) més un drama satíric. L’espectacle també té un origen religió ( cult a Baco) i era subvencionat per l’estat i l’entrada era gratuïta. Un magistrat dator ludi, junt amb l’organitzador curator ludi preparava les representacions. Contractava al cap d’un grup d’actors dominus gregis. GÈNERES TEATRALS. El teatre grec es composava de tres gèneres: tragèdia, comèdia i drama satíric. TRAGÈDIA: posava a escena els grans problemes de l’home: el destí, la llibertat, l’amor, la mort, l’angoixa, el paper dels déus. Lluny de les qüestions de la vida quotidiana, els personatges eren herois i déusi els temes venien del mite. Acostumava a plantejar una situació dolorosa que només es superava per mitjà de l’horror. COMÈDIA: les situacions estaven directament relacionades amb la vida quotidiana, essent els seus personatges arquetips d’una classe social o un tipus humà determinat procedent de la vida real, el final sempre és feliç, DRAMA SATÍRIC: era també de tema llegendari i heroic, que en ser interpretat per un cor de sàtirs, éssers amb aparença animal, produïa un efecte còmic. Tant la tragèdia com la comèdia tenien relació amb el culte al déu Dionís. Es representaven en les festes en honor a aquest déu: tragèdies i drames satírics durant les Grans Dionísies al mes ELAPHEBOLION (Març) i les comèdies durant les Lenees al mes GAMELION (gener) En totes dues intervenien actors(1.2.3) i un cor integrat per dotze / quinze coreutes, dirigit per un corifeu,o cap del cor. ORIGEN: la tragèdia derivaria dels ditirambe, cant en honor a Dionís. Aristòtil explica l’etimologia de la paraula tragèdiaτραγῳδια ( tragodia): τράγος (tragos) (cabra) +ῳδή (ode) (cant). Se suposa que el cor que cantava el ditirambe estava format per sàtirs disfressats de cabres. La comèdia procedeix dels cants fàl·lics . Etimologia: κωμῳδία ( comodia): κώμος( comos) (colla que cantava a les festes dionisíaques)+ῳδή (ode)cant. GÈNERES TEATRALS A ROMA
Assumpte, lloc i acció
Gèneres
A la manera grega
TRAGÈDIA
COMÈDIA
fabula graeca
fabula palliata
A la manera romana
fabula praetexta
fabula togata
A més hi havia diversos subgèneres molt apreciats pel públic. Atelanas: obretes curtes de teatre buf Mims: paròdia de llegendes mitològiques. Els actors no portaven màscara i podien ser dones. Pantomimes: coreografia sense paraules. ESTRUCTURA DE LA TRAGÈDIA I DE LA COMÈDIA. TRAGÈDIA Pròleg: situava a l’espectador enels antecedents de l’acció. Pàrode: cant d’entrada del cor. Episodi: era la part recitada dels actors. Alguns eren àgons o enfrontaments dialogats entre protagonistes i antagonistes. Estisame: intervenció del cor entre episodis. Èxode: cant d’eixida del cor. COMÈDIA. Pròleg: presentava l’acció i l’heroi principal Pàrode: cant d’entrada del cor. Episodi: diàleg d’entrada del cor. Episodi: diàleg a càrrec del actors. Agon: escena de disputa on espresentaven les dues postures enfrontades a l’obra. Paràbasis: el cor parlava directament al públic, bé per alabar l’autor, bé per a criticar o per a burlar-se dels personatges o institucions. Èxode: part final de l’obra en la qual l’heroi còmic celebrava la seua victòria en mig d’una escena de banquet i festa.
ORÍGENS: es creu que l’origen del teatre estaria a les graderies que, a l’aire lliure, existien annexes als palaus minoics de Cnossos i Festos, enfront d’una plaça en la qual es celebrarien cerimònies i espectacles de tipus religiós i festius.
TEATRE GREC.
EDIFICI.
Els edificis teatrals més primitius es composaven d’unes estructures de fusta . Els teatres estables de pedra només es van fer a partir del s.IVa.c, essent el millor conservat el d’Epidaure.
El teatre grec estava composat per:
GRADERIA: ( θέατρον/ cavea “theatrum> teatre”) lloc destinat als espectadors. Acostumava a situar-se a les vessants d’una colina. A Atenes la primera fila estava reservada a funcionaris i sacerdots. De la mateixa manera, a Roma les primeres grades al costat de l’orquestra es reservaven als senadors i a l‘emperador. La cavea es dividia davall a dalt en ima, media i summa separades per els praecinctiones
Diazoma: passadís ample que dividia en dos cossos l’auditori excavat en semicercle excavat a la colina. Roma, praecinctiones : passadissos de circulació que es comunicaven entre sí per escales radials que distribueixen la graderia en CUNEI
ORQUESTRA: ( ὀρχήστρα: orchestra> orquestra) espai circular situat entre la primera fila d’espectadors i l’escena; estava reservada al cor. S’hi accedia per unes portes laterals (πάροδοι: párodos) i al mig hi havia un altar per a Dionís. Els romans reduirien l’orquestra a un semicercle.
ESCENA: (σκηνή: scaena> escena) situada darrera del prosceni, tancant-lo per darrera i pels costats. Als primitius teatres de fusta era una barraca de tela i fusta on els actors es canviaven. Als teatres de pedra era una construcció de diversos pisos que representava la façana d’un palau o d’un temple. A Roma es va eixamplar l’escena que es va transformar en veure’s recolzada, també, per un edifici d’aspecte palacial en el qual s’obre una porta principal VALVA REGIA i dues laterals VALVAE HOSPITALIUM. La tarima de l’escena es cobreix amb un sostre que va des d’aquest edifici fins al proscaenium: prosceni. Les ales de l’escenari parascaenia es transformen en galeries abovedades confornicationes.
ACTORS I MEMBRES DEL COR
Els actors i membres dels cors eren sempre homes tant a Grècia com a Roma. Tots duien màscares ( πρόσωπον/personae) excepte el auletes/ tibicines > flautistes. Les màscares cobrien tota la part davantera del cap i duien perruques pegades. El vestuari era més pobre a Grècia que a Roma: els grecs vestien amb túnica amb mànigues, les de la tragèdia eren més luxoses que les de la comèdia.. A Roma, aquests elements proporcionaven al públic una informació afegida:
el color de la màscara : fosc: home, clar: dona
perruca: rossa: jove; pèl-roja: pillastres i paràsits; cabellera llarga: soldats; calbs: alcavots.
roba: blanc: ancians; vistosos colors: joves; púrpura: rics; roig: pobres; groc: prostitutes.
A la tragèdia els actors portaven sabates de taló: coturns.
ORGANITZACIÓ I REPRESENTACIÓ TEATRAL.
Va ser el tirà Pisístrat qui va instituir la festa de les Grans Dionísies on es van començar a representar les tragèdies i drames satírics a partir del 535ac. Més tard al 485ac van començar les representacions de comèdia. L’organització de les representacions estava a càrrec de l’Estat: l’arcont epònim s’encarregava de les tragèdies i dels drames satírics; l’arcont basileus, de les comèdies. Les representacions adoptaven la forma de concurs: cada comediògraf només presentava una comèdia. L’autor tràgic havia de presentar una trilogia ( tres obres) més un drama satíric.
L’espectacle també té un origen religió ( cult a Baco) i era subvencionat per l’estat i l’entrada era gratuïta. Un magistrat dator ludi, junt amb l’organitzador curator ludi preparava les representacions. Contractava al cap d’un grup d’actors dominus gregis.
GÈNERES TEATRALS.
El teatre grec es composava de tres gèneres: tragèdia, comèdia i drama satíric.
TRAGÈDIA: posava a escena els grans problemes de l’home: el destí, la llibertat, l’amor, la mort, l’angoixa, el paper dels déus. Lluny de les qüestions de la vida quotidiana, els personatges eren herois i déus i els temes venien del mite. Acostumava a plantejar una situació dolorosa que només es superava per mitjà de l’horror.
COMÈDIA: les situacions estaven directament relacionades amb la vida quotidiana, essent els seus personatges arquetips d’una classe social o un tipus humà determinat procedent de la vida real, el final sempre és feliç,
DRAMA SATÍRIC: era també de tema llegendari i heroic, que en ser interpretat per un cor de sàtirs, éssers amb aparença animal, produïa un efecte còmic.
Tant la tragèdia com la comèdia tenien relació amb el culte al déu Dionís. Es representaven en les festes en honor a aquest déu: tragèdies i drames satírics durant les Grans Dionísies al mes ELAPHEBOLION (Març) i les comèdies durant les Lenees al mes GAMELION (gener)
En totes dues intervenien actors(1.2.3) i un cor integrat per dotze / quinze coreutes, dirigit per un corifeu, o cap del cor.
ORIGEN: la tragèdia derivaria dels ditirambe, cant en honor a Dionís. Aristòtil explica l’etimologia de la paraula tragèdia τραγῳδια ( tragodia): τράγος (tragos) (cabra) + ῳδή (ode) (cant). Se suposa que el cor que cantava el ditirambe estava format per sàtirs disfressats de cabres. La comèdia procedeix dels cants fàl·lics . Etimologia: κωμῳδία ( comodia): κώμος( comos) (colla que cantava a les festes dionisíaques)+ῳδή (ode)cant.
GÈNERES TEATRALS A ROMA
A la manera grega
A la manera romana
fabula praetexta
fabula togata
A més hi havia diversos subgèneres molt apreciats pel públic.
Atelanas: obretes curtes de teatre buf
Mims: paròdia de llegendes mitològiques. Els actors no portaven màscara i podien ser dones.
Pantomimes: coreografia sense paraules.
ESTRUCTURA DE LA TRAGÈDIA I DE LA COMÈDIA.
TRAGÈDIA
Pròleg: situava a l’espectador en els antecedents de l’acció.
Pàrode: cant d’entrada del cor.
Episodi: era la part recitada dels actors. Alguns eren àgons o enfrontaments dialogats entre protagonistes i antagonistes.
Estisame: intervenció del cor entre episodis.
Èxode: cant d’eixida del cor.
COMÈDIA.
Pròleg: presentava l’acció i l’heroi principal
Pàrode: cant d’entrada del cor.
Episodi: diàleg d’entrada del cor.
Episodi: diàleg a càrrec del actors.
Agon: escena de disputa on es presentaven les dues postures enfrontades a l’obra.
Paràbasis: el cor parlava directament al públic, bé per alabar l’autor, bé per a criticar o per a burlar-se dels personatges o institucions.
Èxode: part final de l’obra en la qual l’heroi còmic celebrava la seua victòria en mig d’una escena de banquet i festa.